A tramuntana de Jesús, molt a prop, hi ha la torre d’en Pinyol o del Prior, conjunt d’edificacions amb una torre medieval quadrada reforçada a la part superior per matacans emmerletats.

El nucli sorgí al voltant d’un convent de franciscans que hi fou fundat l’any 1429 amb el nom de convent de Jesús (d’on deriva el del poble). L’església del convent, que fou reedificada a la segona meitat del segle XVIII, és l’actual església parroquial de Sant Francesc, d’estructura barroca i ornamentació rococó a les voltes de les tres naus i a la cúpula central.

Una institució important de Jesús és l’Hospital de la Santa Creu, antiga casa de beneficència fundada per ordre reial el 1796. Actualment acull una de les millors llars d’avis de Catalunya.

Hi ha, també, el noviciat de Nostra Senyora de la Consolació, autoritzat el 1858, on destaca la capella, neoromànica, decorada amb pintures de Josep Artigas.

Els Molins d’en Comte són un conjunt de tres molins medievals situats al costat de l’ermita de Sant Bernabé. Es van construir al segle XII aprofitant la séquia de la Servera i avui en queden restes en molt mal estat, però són un element històric important del patrimoni del territori.

Si sumen altres elements patrimonials del nucli, com el Convent de les Teresianes, vinculat a l’activitat religiosa i educativa de la zona i la Ermita de Sant Bernabé de Jesús envoltada d’oliveres, sent un espai de tradició local i romeries populars.

Per últim, s’hi troba el convent de les carmelites descalces, fundat el 1877, amb una església de l’època neomedieval.

El nom i el nucli sorgí al voltant d’un convent de franciscans (que data del segle XV, any 1492), el qual va ser fundat amb el nom de Santa Maria de Jesús. L’església de l’esmentat convent va ser reedificada (segle XVIII) i és l’actual església parroquial de Sant Francesc. El claustre del que seria més endavant el convent de Sant Francesc, tocant a la parròquia, és dins del que fou des de mitjans del segle passat el col·legi de la Immaculada. L’església i l’antic col·legi són al barri que en el seu dia s’anomenà Raval Vella (d’illes irregulars i carrers estrets).

La Raval nova, a la zona més alta, té illes més curtes i carrers més amples, i el seu origen se situa concretament al 1764, quan mossèn Pinyana en començà a vendre els garroferars que es convertiran en solars o patis.

Jesús era considerat un poble dormitori fins que van haver d’augmentar les edificacions per l’espectacular creixement demogràfic entre el segle XVIII i principis del XIX, provinent d’excedents de Tortosa que es dedicaven a l’explotació de terres ermes.

Cap a mitjans del segle XIX el principal conreu va ser l’olivera: tal va ser el canvi tecnològic cap a l’any 1850 que Jesús va esdevindre el primer poble que va arribar a tindre fins a un centenar de molins d’oli. Avui dia, pel que fa a l’agricultura, es conserva el cultiu de l’olivera juntament amb el de tarongers, garrofers i ametllers.

Jesús, tradicionalment, concentrava la comunitat religiosa dels franciscans i dels jesuïtes més tard. Avui dia trobem la casa mare de les Germanes de la Consolació (1858), de les Teresianes (any 1900) i el Convent de les Carmelites Descalces (1877).

Una altra institució important de Jesús és l’Hospital de la Santa Creu, antiga casa de beneficència fundada el 1796, la qual actualment acull la llar d’avis i serveis sociosanitaris.

Hi ha moltíssimes activitats que podríem destacar d’aquest poble: el pessebre vivent, les catifes de flors als carrers, la Fira de l’Oli, etc.

Com a productes típics gastronòmics hi trobem les baldanes d’arròs, la carn de corder amb allioli, els pastissets i les coquetes de sagí.

Tot això fa que Jesús continue tenint una identitat de poble que no ha perdut mai.

Benvinguts a Jesús!

–

HERÀLDICA

Aquest escut representa l’EMD Jesús i està compost per diversos elements que simbolitzen aspectes de la història, la cultura i el territori del poble.

Els elements defineixen l’origen agrícola i la tradició cultural del pobla de Jesús, sent tres: Una Torre de vigília vora el riu Ebre, una Nòria i una pedra de molí que simbolitzen, respectivament, la confluència de les tradicions culturals que han influït en el poble de Jesús: cristiana, àrab i jueva.

El fons verd oliva, respectant aquest producte típic de la dieta mediterrània. 

Va ser aprovat per Departament de Governació i Administracions Públiques Resolució GAP/3055/2009, de 29 d’octubre, per la qual es dona conformitat a l’adopció de l’escut heràldic de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.

La torre: Aquesta figura, en color daurat, fa referència a l’antiga torre de defensa que, històricament, ha sigut un element important en la defensa del territori. La torre simbolitza la seguretat i la protecció del poble, així com la seva fortalesa al llarg del temps. 

El molí: Representat amb una gran roda i les aspes, el molí és un element clarament lligat a les activitats agrícoles tradicionals de la zona. Els molins han estat utilitzats per aprofitar els recursos naturals com l’energia eòlica i l’aigua, i també simbolitzen el treball i l’esforç de la comunitat per aprofitar els recursos naturals del seu entorn. 

La mola de pedra: A la part dreta, la mola de pedra fa referència a l’antiga pràctica de moldre gra, que es relaciona amb la vida rural i l’agricultura, dues activitats que van ser fonamentals per al desenvolupament econòmic del poble de Jesús. Aquesta mola també simbolitza la capacitat de transformació dels recursos naturals en aliments, essencial per a la subsistència de la comunitat. 

El fons verd, de manera simbòlica, fa referència a la natura, a l’entorn natural que envolta Jesús i a la seva agricultura. Aquest escut recull els valors de la història, el treball rural i la protecció del poble, elements centrals en la identitat de Jesús com a comunitat vinculada a la tradició i al paisatge de l’Ebre.

ENTORN I CLIMA

En general, Jesús mostra condicions típicament mediterrànies: estius calorosos i secs, hiverns moderats, poca precipitació i predomini de vents del nord en determinats períodes.

Ho podeu consultar al seguent enllaç: Meteo.cat