La Parròquia de Sant Francesc de Jesús, a Jesús, és l’herència de l’antic convent franciscà que va existir a la zona entre els segles XV i XIX. L’actual edifici correspon, en gran part, a les reformes del segle XVIII, quan es va construir un nou temple, tal com recorden les inscripcions a la gran pedra de l’altar major, datada l’any 1773.

Posteriorment, l’edifici va ser la capella del Col·legi Màxim dels Jesuïtes des del 1854, i des del 1928-1929 exerceix com a església parroquial de Jesús.

El temple presenta planta rectangular i ocupa l’extrem dret del conjunt que formava l’antic convent franciscà i l’actual Col·legi de la Immaculada. La sobrietat exterior es veu trencada només per la porta principal amb arc quasi el·líptic rebaixat i arc de mig punt, motllurat de manera delicada. El campanar, situat a la cantonada dreta, combina planta quadrada i octogonal al registre superior, i la cúpula està revestida de teules verdes.

A l’interior, l’església consta de tres naus sense creuer i amb absis quadrat. La nau central té volta de canó i, al tram més ample, una cúpula ricamente ornamentada. Els pilars prismàtics amb capitells de tradició coríntia, els altars laterals i el gran cor dels peus accentuen l’elegància i la monumentalitat de l’espai. Les decoracions escultòriques de les voltes i dels capitells representen formes vegetals i àngels trompeters, i es conserven des del segle XVIII, malgrat els conflictes bèl·lics.

La Capella del Sagrament, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, era anteriorment la sagristia del convent franciscà. Construïda probablement durant les reformes del segle XVIII, destaca per les seves grans proporcions, adaptades al nombre de frares del convent, un dels més importants de Catalunya. Després de la Guerra Civil, es va transformar en capella del Sagrament i es van realitzar diverses reformes interiors.

La Parròquia de Sant Francesc de Jesús és un referent històric, arquitectònic i espiritual. Conserva elements originals del convent franciscà i del temple del segle XVIII, així com reformes posteriors, tot destacant com un dels espais més emblemàtics del patrimoni religiós i cultural de Tortosa.